40 infants d’Ucraïna passen l’estiu amb famílies de Terrassa a través de l’ONG Tanu

Acte de benvinguda dels nens d'acollida de l'ONG Tanu | (c) Petit Terrassa

Festa de les famílies d’acollida de l’ONG Tanu | (c) Petit Terrassa

Tanu és una organització terrassenca sense ànim de lucre que des de l’any 1999 treballa amb els infants que viuen en famílies amb risc d’exclusió social a Ucraïna. L’entitat fa divuit anys que col·labora amb famílies acollidores de Terrassa per donar una oportunitat als nens i nenes que a Ucraïna viuen a cases d’acollida, en risc d’exclusió social i en famílies amb problemes familiars d’alcoholisme, o amb casos d’embarassos joves. A través d’aquesta ONG, infants ucraïnesos poden viure entre 20 i 80 dies a l’any amb famílies terrassenques en un entorn normalitzat.

El passat 16 de juny van arribar a Terrassa una quarantena de nens i nenes d’entre sis i catorze anys, per passar l’estiu amb famílies de la ciutat, on hi seran fins a finals d’agost. “Són infants d’Ucraïna, la majoria de la ciutat de Nikopol, al sud del país, que és una zona molt deprimida industrialment, comercialment i socialment. El govern d’allà no té recursos i són famílies que estan soles i molt abandonades“, explica Josep Muñoz, president de l’ONG Tanu a Terrassa.

“El nostre objectiu no és que els nens vinguin de vacances, sinó que aquests puguin tenir i viure en un model familiar normalitzat i sa, per així tenir un referent i poder reproduïr-lo al seu país a mida que creixin”, indica Muñoz. Al seu país d’origen, aquests infants viuen en una escala social molt baixa i en un entorn que no afavoreix tenir un estil de vida saludable ni oportunitats de futur. Vénen nens d’entre sis i disset anys, que és el que la llei permet. Amb ells, “fem un treball global perquè quan tinguin disset anys, tinguin una oportunitat de vida allà. Després també intentem fer-los un seguiment per veure com evolucionen i dotar-los d’eines a la motxilla de la vida”, exposa.

Amb les famílies d’acollida terrassenques, “els infants adquireixen unes rutines d’higiene, uns hàbits i una educació. Les famílies eduquen als nens com si fos un fill més”, explica Muñoz. El canvi que experimenten aquests nens és considerable, “veiem que els nens no repeteixen el model social de drogues i prostitució que viuen al seu país. En 18 anys que portem amb el projecte hem pogut constatar que això passa. Molts d’aquests nens i nenes ara són a la universitat i porten una vida normalitzada“, assegura. Tot i les subvencions que rep l’entitat i les accions que fan al llarg de l’any per recaptar fons, les famílies terrassenques que acullen un infant han de fer una aportació d’uns 350€, “això suposa un esforç significatiu”, valora el president, i queden infants en llistat d’espera.

A Ucraïna, l’ONG compta amb un equip de disset persones que treballen amb els nens i les famílies al llarg de l’any. “Al país d’origen fem un treball més obert, treballant  en el context. Cada hivern, creem un banc d’aliments amb l’Ajuntament de Terrassa per als nens, les famílies amb fills i els nens discapacitats. També tenim un grup de educadors que realitzen una educació parental a les llars i s’asseguren que els infants vagin a ‘escola, tinguin uns hàbits d’higiene i els pares tinguin una base per exercir de pares. Fem un seguiment setmanal a través d’una festa que realitzem els divendres, ‘Els divendres pizza’, que és una excusa perquè els educadors puguin controlar l’estat dels nens: si van bruts, tenen alguna mancança, etc”, apunta Muñoz.

L’Olga i el Marco són una família que acull per tercera vegada

L’Olga i el Marco no tenen fills. Aquest estiu acullen a un nen per tercera vegada. “El primer nen que vam acollir ens ho va posar una mica difícil. El segon, va venir a l’estiu i al Nadal, però tampoc va acabar de funcionar bé. Ara volíem continuar fent-ho i ens vam tornar a animar”, explica Olga, molt contenta del suport que han rebut de l’ONG. És la tercera vegada que col·laboren amb Tanu perquè “és molt interessant la feina que fan i volíem ser solidaris amb els nens”, argumenta Olga.

“El nen que hem acollit aquest estiu té sis anys, és molt relaxat, col·labora a casa, aprèn ràpid les normes i costums i és una experiència molt gratificant. Ens omple molt la seva actitud. És molt agraït, es posa molt content sempre anem al supermercat. També li agrada rentar-se les dents i li encanta dutxar-se cada dia. Se’l veu que gaudeix amb tot el que va descobrint i ho fa tot amb moltes ganes. Ara estem creant l’hàbit de fer treballs com seguir línies, o lletres perquè vagi aprenent. DEs de Tanu també ens aconsellen que posem límits des del començament, perquè sinó després costa molt més”, expliquen l’Olga i en Marco.

L’Aroa és el quart any que acull a l’Anna

L’Aroa és una mare que acull a l’Anna des de fa quatre anys, una nena que ara té 10 anys. La mare que explica el procés d’acollida de l’Anna ha estat molt gratificant. “El meu fill té nou anys i ells dos ara s’hi avenen molt bé. Cada vegada contem els dies que falten perquè vingui la seva germana. L’Anna està súper contenta, sempre té ganes de venir i aquí és feliç”, assegura. Ara estan molt bé, “però al principi és un procés dur, com a família t’has d’adaptar a la nova situació amb paciència. Els nens que vénen ja tenen una certa edat i un caràcter i els costa adaptar-se a la nova família. Vénen amb tantes mancances que són més petits del que els toca per la seva edat”, exposa.

L’Aroa recomana molt aquesta experiència i vol seguir creixent amb l’Anna, “ja no m’imagino una vida sense l’Anna. Ve a l’estiu i al Nadal, hi ha un vincle molt fort. L’any passat vam viatjar a Ucraïna i hem creat una confiança entre la seva mare i nosaltres”, i afegeix que, fins i tot, “la seva mare vol que l’Anna ens digui a nosaltres pare i mare”.

Si voleu saber més sobre el projecte de Tanu i com podeu col·laborar, o esteu interessats en acollir un infant en properes ocasions, podeu contactar amb l’ONG a través de la seva pàgina web o el seu perfil a Facebook.

 

Leave a Reply

Your email address will not be published.

xarxes socials