Les escoles catalanes funcionaran el proper curs a base de ‘grups estables de convivència’ El Govern presenta el pla per reobrir els centres docents de forma "totalment presencial" a partir del 14 de setembre

El conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, en la presentació d’avui

REDACCIÓ | Grups estables de convivència. Aquest concepte és la clau de volta del curs escolar 2020-2021 que començarà “amb normalitat” el proper 14 de setembre de forma “totalment presencial”, segons ha anunciat avui el conseller d’Educació, Josep Bargalló. Després de sis mesos de tancament escolar motivat per la pandèmia de covid-19, la Generalitat planteja un retorn a l’escola basat en agrupacions d’alumnes amb uns professors fixes de referència i que desenvoluparan les classes i les activitats amb el mínim contacte amb d’altres grups. “A la pràctica funcionaran com a nuclis convivents de forma que no caldrà la distància física ni la utilització de la mascareta, a la vegada que permetran traçar qualsevol cas de covid positiu que s’hi detecti”, ha explicat la consellera de Salut Alba Vergés.

Aquests grups estables de convivència no tindran cap ràtio preestablerta i la seva composició la decidiran els centres docents, de forma que fins i tot podran coincidir amb els grups classe convencionals. El més important serà que siguin compactes i estables de forma que es minimitzin les cadenes de transmissió i, en cas que aparegui un positiu de coronavirus, es puguin posar en quarantena els seus membres sense necessitat de tancar tot el centre educatiu.

El contacte entre grups haurà de ser el mínim possible i, quan sigui imprescindible, s’haurà de fer, en aquest cas sí, amb mesures com les mascaretes o la distància física. També hauran d’observar aquestes mesures els docents, com per exemple els especialistes, que no siguin els de referència de cada grup però hi facin activitat pedagògica.

Ara correspon als centres docents definir quants grups estables de convivència tindran el proper curs i si això implica, per exemple, la necessitat de tenir més professorat o habilitar espais alternatius per encabir aquestes noves ‘línies’.

Pel que fa al primer d’aquests aspectes, el Govern preveu destinar 273 milions d’euros per contractar 5.000 professionals que donin suport a aquesta nova organització i que s’incorporaran el proper 1 de setembre.

Quant als espais, Josep Bargalló no preveu que calgui habilitar llocs fora de les escoles, una circumstància que serà, ha dit, “molt extraordinària”. De totes formes, el conseller ha parlat amb els alcaldes de les principals ciutats catalanes per tal que prevegin quins espais es podrien utilitzar “si fes falta”. Seran instal·lacions públiques que, arribat el moment, es posaran a disposició de les escoles públiques i concertades. També pot donar-se el cas que una concertada arribi a un acord amb un espai privat. “Si és així, cap problema”, ha sentenciat el conseller. Tant l’Ajuntament de Terrassa com el de Sabadell ja han mostrat la seva predisposició a aportar espais per encabir els grups estables de convivència que en necessitin.

Pla de reobertura

Aquest plantejament es posarà aquesta setmana en comú amb les direccions dels centres. I seran els consells escolars de cada escola i institut els que, abans del 23 de juliol, hauran d’aprovar un pla de reobertura que contempli no només grups, espais i professorat sinó també les noves condicions pegagògiques i les mesures sanitàries a prendre, per exemple.

La consellera Vergés ha fet una crida a la responsabilitat de les famílies a l’hora de controlar la salut dels nois i noies per evitar que vagin a l’escola si presenten algun símptoma o han estat en contacte amb un positiu i per vetllar per la higiene de mans o la mascareta.  “No demanem res de nou, però cal que les famílies ho interioritzin, de forma que el curs pugui desenvolupar-se amb normalitat”.

Digitalització

A més dels 273 milions per contractar nous professionals docents, la Generalitat mobilitzarà també 33 milions més per evitar la segregació escolar i 103 milions per accelerar el pla de digitalització de l’escola catalana, que originàriament tenia un termini de cinc anys i que ara es vol implantar a tres anys vista.

El pla inclou diferents mesures per garantir que el curs podria continuar de forma telemàtica si fos necessari. Entre les accions previstes hi ha la millora de la connexió a internet de 1.200 centres, assegurar la connectivitat de 140.000 alumnes i garantir, ja des del primer trimestre del proper curs, dispositius de connexió per a tots els docents i tots els alumnes a partir de tercer d’ESO. També es crearan més continguts educatius digitals.

Les mesures d’organització i pedagògiques es mantindran durant tot el curs 2020-2021 amb independència de l’evolució de la situació sanitària. Si aquesta evolució és positiva, sí que es podrien relaxar mesures com la distància social o la impermeabilitat dels grups estables de convivència.

Leave a Reply

Your email address will not be published.