“Els adults tenim molts més problemes que els nens per parlar sobre la mort”, Roser Adell a la BCT

perdues

Roser Adell a la xerrada ‘Com afrontar les pèrdues amb els nens’, a la BCT | (c) Petit Terrassa

MARTA SABATÉ

La mort d’una persona propera és un fet que tard o d’hora arriba a les nostres vides. Quan tenim fills petits és difícil explicar-los què ha passat, acompanyar-los en el procés de dol i trobar resposta a totes les seves preguntes, perquè ningú ens ha ensenyat a fer-ho. Per saber com gestionar el dol i parlar sobre la mort amb els infants, la psicòloga Roser Adell va oferir la xerrada ‘Com afrontar les pèrdues amb els infants’, a la Biblioteca Central de Terrassa.

“Els adults tenim més recursos que els nens per gestionar el dol”, explica la psicòloga del centre l’Estudem, “en els adults el període és més curt i intents i, en canvi, en els nens, és més interminent”. Per això, cal observar com evoluciona la seva conducta, si té una tristesa exagerada, s’aïlla en una bombolla, o té dificultats a l’escola. Convé “parlar sobre les emocions, passar més estona amb ells i procurar que sempre ens trobin disposats a escoltar-los quan ho necessiten”, aconsella. També cal tenir present que hi ha dols que es compliquen i poden necessitar l’ajuda d’un professional.

“Els rituals són importants per gestionar les emocions dels infants”, remarca. Es poden fer de moltes maneres, com omplir una caixa amb records de la persona, fer un dibuix, un escrit o una poesia, mirar fotografies, anar a un lloc determinat que agradés a la persona, plantar unes flors, o deixar anar uns globus amb la família. Els ajuden a expessar els seus sentiments i a que s’acomiadin de forma creativa. Sobre els rituals tradicionals, com anar al tanatori o al cementiri, la psicòloga aconsella “explicar als nens què es trobaran en aquests llocs i què anem a fer-hi. En defintiva, preparar-los i que ells decideixin si volen anar-hi o no”.

“No s’ha de tenir por de dir la paraula mort”, insisteix la Roser Adell. Al contrari, s’ha de dir clar. No és gens bo confondre’ls per protegir-los, “si a un nen li dius que l’avi està al cel, que descansa, que ha marxat, buscarà la manera d’anar-hi”. Tot això pot crear-los un embolic, per això remarca que “cal gestionar la mort com tot el què forma part de la vida. A vegades som nosaltres, els adults, els qui els hi fem agafar por i la convertim en una cosa de la que no es pot parlar”.

El significat del concepte mort és diferent segons l’edat dels infants, però “tots l’entenen perfectament i el viuen amb molta naturalitat. Al cap i a la fi, tots la viuen des de ben petits: a la natura amb les fulles cauen a la tardor o els animals que neixen, creixen i es moren”, afegeix Adell.

A qualsevol edat, cal deixar quatre coses clares: universalitat (tot i tots morirem), irreversibilitat (la persona que ha mort ja no tornarà), insensibilitat (no sent, ni ens pot veure ni escoltar), causalitat (s’ha mort per una causa). Adell també recomana interpelar delicadament als infants amb un ‘tu què creus?’, per conèixer les coses que els hi passen pel cap.

Quan mor un pare, una mare, un avi, un germà o algú molt proper, és important donar molta seguretat als infants. Els angoixa pensar coses com qui em cuidarà?, qui em farà l’esmorzar?, qui em vindrà a buscar a l’escola?, qui jugarà amb mi? ens podrà veure?… Per això, la psicòloga aconsella deixar molt clars els quatre punts anteriors i explicar-los clarament com funcionarà el dia a dia. “És molt important parlar amb els nens amb naturalitat de les emocions, escoltar-los, mantenir les rutines, respectar la seva necessitat de solitud, dedicar-los més temps i llegir contes”, detalla.

“És recomanable parlar sobre la mort amb els infants abans de trobar-se en la situació, no cal esperar a què passi per parlar del tema” afegeix la Roser Adell. Assegura que els nens tenen molta més capacitat que nosaltres per acceptar la mort, “som els adults els que tenim tants tabús que acabem provocant que els nens no en vulguin parlar”, insisteix. Tanmateix, remarca que “és essencial la col·laboració entre la escola i la família perquè son els principals agents de socialització dels nens”.

Recursos per parlar sobre la mort amb els infants

Finalment, la Roser Adell recomana alguns contes i recursos que poden facilitar el parlar de la mort amb els nens.

On és el iaio? és un llibre que explica una experiència difícil i ajuda a contemplar serenament la idea de la mort.  Adéu, Flap pot ajudar a educar emocionalment els infants a partir de la història de la mort d’una mascota. La Júlia té un estel, la Júlia és una nena que viu la malaltia de la seva mare de molt a prop. Abans de morir, la seva mare li diu que se’n va a treballar amb les estrelles, i que cada nit la podrà veure brillar des de la terra. Cuerpo de nube, és la història d’una ovella que no té llana, sinó un núvol, una història de com acceptar les diferències i la manca d’algú.

A Jack y la muerte el protagonista intenta allunyar la mort de la seva mare. T’estimaré sempre petitó és un conte per als més petits. El Buit és un conte amb recursos online molt recomanat per la psicòloga, en que l’autora, l’Anna Llenas, ha creat un àlbum il·lustrat per treballar la capacitat de sobreposar-se a l’adversitat a través de la creativitat.

Leave a Reply

Your email address will not be published.