La psicòloga Yirsa Jiménez explica com posar normes als fills sense morir en l’intent

La psicóloga Yirsa Jiménez a la xerrada a la Biblioteca Central de Terrassa | (c) Petit Terrassa

La psicóloga Yirsa Jiménez a la xerrada a la Biblioteca Central de Terrassa | (c) Petit Terrassa

MARTA SABATÉ

Com podem ensortir-nos en posar normes als fills? Rentar-se les mans abans de menjar, dutxar-se, rentar-se les dents després dels àpats, fer els deures abans de jugar, ordenar les joguines, deixar la roba bruta al seu lloc o ser educat són motius pels quals els pares van al darrere dels fills tota l’estona. Tot això són hàbits que els nens han d’aprendre, però no són les normes de casa. Les normes o regles són els manaments que orienten aquestes conductes i ajuden a la convivència i és el tema sobre el que va parlar la psicòloga Yirsa Jiménez, el passat dilluns a la Biblioteca Central de Terrassa, a la xerrada “Com posar normes als fills i no morir en l’intent?”.

Si les pautes, les conductes, o els hàbits no són les normes, doncs, què ho són? La psicòloga Yirsa Jiménez afirma que de vegades, insistim massa en els hàbits dels nens sense tenir clares quines són les regles que han d’aprendre per assolir aquests comportaments. La higiene personal, l’ordre, el respecte, la salut, o l’aprenentage són alguns exemples de normes, regles, obligacions i valors compartits per la societat. Totes elles ja tenen accions implícites, com banyar-se, fer-se la motxilla, parlar bé als pares o seure bé a taula. Segons la psicòloga, “és impossible tenir més de set normes a casa en un mateix moment”, el primer que s’ha de fer és prioritzar què volem regularitzar, tenint en compte que, “si les regles de casa no serveixen a la resta de la societat, aleshores no són normes, són capricis dels pares”.

“Hem de decidir què és el que volem que aprenguin en cada etapa de la vida”, diu la psicòloga, “els pares s’han d’asseure per parlar, tant si estan junts com divorciats”, i escollir per quina norma comencen. Cal donar temps al nen perquè adquireixi bé els hàbits, abans de posar-li una nova regla. Les regles han de ser clares, curtes i coherents, és a dir que tots els membres de la família han de seguir-les, perquè els adults són un exemple per als nens. A més, les ordres que donen els pares han de ser positives perquè el cervell sempre pensa en positiu: “hem de canviar el ‘no cridis’ pel ‘parla fluix’”, recomana Jiménez.

Les normes s’han d’haver explicat abans de que tingui lloc la conducta, és un problema no pensar-les abans de que passin. Tampoc es poden negociar, “quan toca banyar-se, es banya, quan cedim és quan estem perduts”, insisteix. Els nens aprenen a manipular als pares, els encanta controlar. És més, la psicòloga afirma que moltes actituds que tenim d’adults per manipular les hem après de petits. Quan els fills no segueixen les normes, els pares els han de fer responsables de les seves accions amb algun càstig i sota cap concepte se’ls pot premiar: “patalejar és molt divertit, els nens generen una adrenalina brutal quan ho fan, i si així aconsegueixen que els hi donis la galeta que volien, ja ho tenen tot guanyat”, exemplifica.

El millor premi per les bones accions dels nens és sempre el reconeixement i el reforç positiu. Si al teu fill no li agrada dutxar-se, “si li dius ‘quina bona olor que fas!’, li agafaran ganes de tornar-se a dutxar”, assegura. La relació de norma-conducta-premi és el camí a seguir per educar els fills en valors i, si volem fills responsables, “el nostre l’objectiu ha de ser que els nens pensin, no que obeeixin”. Per això, la psicòloga creu que “l’aprenentage hauria de ser una norma obligatòria a totes les famílies, perquè el cervell millora cada vegada que aprens una cosa nova”.

Leave a Reply

Your email address will not be published.